En una època on la societat posa preu a tot, on Wallapop és una de les aplicacions amb més usuaris, o fins o tot on paguem perquè algú ens porti el sopar a casa, quant val l’abraçada d’un nen? I el seu som- riure? I que compleixi un dels seus somnis? Són preguntes que tretes de context haurien de ser molt fàcils de contestar. “No té preu”, se ria la resposta bàsica, aquella que qualsevol persona amb una mica de sentiments podria contestar. Però d’aquest “no té preu”, a gastar-se els seus diners per aconse guir-ho, hi ha un pas. Bidons Ega-ra és un dels sponsors de la Mitja Marató de Terrassa, una col·laboració amb valor afegit ja que patrocina les inscripcions dels cor- redors amb discapacitats.
I en aquest camí, qui estaria disposat a buscar somriures? A Can Trias, enmig d’un conglomerat d’empreses, trobarem la res- posta. Si els somriures fossin un tresor, i el busquéssim amb mol- tes ganes, segurament no acabarien enmig del no-res, i això encara ho fa més especial.
Bidons Egara és una de les empreses de referència en l’activitat de la gestió d’envasos metàl·lics, de plàstic i contenidors industrials per al seu recondicionament i reciclatge. A més, també és líder a la recerca de somriures. Ells mateixos s’autoanomenen com ‘una empresa compromesa a liderar actuacions eficients i sostenibles dels seus eslògans és el següent: “El que ahir va ser un residu, avui és un recurs”. I encara que de primeres, aquesta sigui una frase publicitària, té tot el sentit del món.
El seu president, Joaquín López Torralbo, pateix, de naixement, una retinosi pigmentaria, una malaltia rara que es manifesta primer per una pèrdua de la visió nocturna seguida d’una disminució del camp visual que acaba portant a la ceguera. “Segurament una per- sona que no té cap problema, no pensa a donar suports. El fet de tenir això, t’obre la curiositat, et re- laciones amb gent que té problemes i tot suma”, explica.
I aquests suports són somriures, són abraçades i felicitat. Bidons Egara col·labora amb diverses associacions esportives de la ciutat, entre elles la Mitja Marató. “Nosaltres col·laborem, no tant per al vessant esportiu, sinó per ajudar a aquells que més ho necessiten. Sigui perquè sóc invident o no, sempre estem oberts a participar en accions de caràcter social. Per exemple, patrocinem a l’equip de nois amb discapacitat del Viladecavalls”, explica emocionat.
I aquests suports són claus per entendre el valor social de Bidons Egara, però no a qualsevol preu. “Si ens haguessin demanat diners estrictament per patrocini, no ho hauríem acceptat. En canvi, per un bon motiu, sempre hi som”, explica Joaquin López.
Tant ell com el seu fill, Joaquin López Vila, director de l’empresa, creuen en el que fan, ho defensen i donen valor a la seva empresa. “Partim de la base que l’empresa és per guanyar diners. Hi ha empreses que un cop obtenen els beneficis, opten per endur-s’ho a les Bahames. Nosaltres, optem per fer actes de tipus social, però no només amb persones externes, sinó també amb els nostres treballa- dors”, explica el president.
I quin retorn té tota aquesta activitat? És difícil de mesurar, complicat per qui es dedica a fer números, però molt gratificant per l’empresa. “El principal retorn, i el més bonic, és que al final de la Mitja ens deixen entregar les medalles. Veure i rebre l’agraïment de totes les persones és magnífic, molt gratificant”, explica Joaquin López Vila, director de l’empresa. Un retorn que és d’incalculable valor i que dignifica una empresa que arrenca somriures de qui més ho necessita.
L’empresa col·labora amb la Universitat d’Elx
Més enllà de la col·laboració amb la Mitja Marató de Terras- sa, Bidons Egara té altres punts de suport empresarial. L’em- presa de la família López dóna suport a altres entitats espor- tives com el club de futbol de Viladecavalls. Tot i això, hi ha una altra iniciativa que enca- ra té més valor. Des del 2003, l’empresa col·labora amb la Universitat d’Elx. A l’inici, la idea va ser crear un premi, do- tat amb una quantitat econò- mica. “Els primers anys costa molt poder donar suport. L’any 1993 és quan agafem impuls i ens podem permetre comen- çar a donar suport”, explica el president. Després d’uns anys, Joaquin López va optar per canviar el format i capgirar el premi cap a una càtedra, per tal de donar continuïtat i in- vestigar la retinosi pigmenta- ria. “Vam començar donant uns premis per investigació, però ens en vam adonar que no era eficient. Vam decidir co- mençar una càtedra per inten- tar donar continuïtat i poder- ho tenir una mica més contro- lat. La finalitat és investigar, investigar i tornar a investi- gar”, diu.